Humanisme i posthumanisme. Eines per a unes ciències humanes en moviment.
Francesc Núñez Mosteo i Agnès Vaireda i Duran (coords.)
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
Barcelona, 2022
Pensar l’humanisme i el posthumanisme comporta necessàriament fer un exercici de reflexió sobre qui som com a humanes i quin lloc creiem ocupar en el planeta que compartim amb els altres animals i amb molts altres éssers vius. Lhumanisme ens remet a una cosmovisió, un marc interpretatiu d’aquesta realitat que conforma el nostre món donat per descomptat. El posthumanisme, per contra, és el resultat d’una crisi propositiva d’aquesta determinada manera d’entendre el món, l’ésser huma i els altres animals, de concebre’ls i d’explicar-los.
La contribució de Mara Martínez Morant, Etnografia de ser cavall i ser humana en interacció i intracció: relacions animals, ens ofereix la possibilitat d’entrar amb profunditat de la mà dels Estudis Crítics Animals per tractar la relació multiespecie i combatre l’especisme. La seva etnografia multiespècie de la relació cavall-humana trenca amb l’antropocentrisme que introdueix una separació radical entre els animals no humans i les humanes, una herencia més de l’humanisme. Contra la visió tradicional, clarament utilitarista (económica, simbólica, etc.), aquesta etnografia proposa, entre d’altres, seguir el gir afectiu (una de les aportacions teòriques del posthumanisme) per així poder transformar la mirada antropocéntrica. L’etnografia multiespècie ens acosta a una conceptualització de les relacions interespècies com a vincles intersubjectius i interpersonals. Se supera així el centrar en l’ésser humà les relacions interespècies, i es depassa les dicotomies i dualitats humanistes entre natura i cultura, humà i no huma, subjecte i objecte, ment i cos, etc. L’autora ha estudiat aquestes relacions en centres de reinserció de cavalls que han estat abandonats o maltractats, i on aprenen de nou a conviure amb els seus iguals i amb les humanes a partir d’una sèrie d’exercicis que són útils tant pels cavalls com per a les genets.