Imatge: Understanding Animal Research.

La crisi de la COVID-19 ha engegat una cursa per trobar una vacuna el més aviat possible que pugui prevenir infeccions i evitar un nou col·lapse sanitari. El curs habitual de comercialització d’una vacuna acostuma a durar més de 10 anys i inclou una fase on el fàrmac es testa en “models animals”, és a dir, animals no humans criats per aquesta única funció.

Els altres animals que les humanes utilitzem en recerca quasi sempre neixen als estabularis, viuen en gàbies i són assassinades quan el propòsit que se’ls ha donat finalitza. El propòsit és molt variable, segons l’objectiu de l’estudi: analitzar la resposta a substàncies, sotmetre’ls a proves de comportament o simplement ser un grup control que no serà tractat, entre d’altres. Amb pràctiques d’una crueltat variable però una mort inevitable de les quals poques vegades se’n parla quan celebrem un èxit científic. L’objectiu final de l’experimentació amb animals és desaparèixer, segons acorden tots els organismes de recerca, i les “bones pràctiques” que s’han de garantir mentre existeixi es basen en el principi de les tres R: Reemplaçar en cas que existeixi un mètode alternatiu sense animals; Reduir al mínim el nombre de vides que s’utilitzen; Refinar els mètodes per causar el mínim dolor.

El cas dels primats no humans en recerca biomèdica genera un gran debat i, malgrat es reporta com una pràctica objectivament útil, es posa en qüestió ja que segons el Parlament Europeu “degut a la proximitat genètica i les habilitats socials altament desenvolupades, l’ús de primats no humans desperta qüestions ètiques específiques i problemes pràctics en termes de garantir les necessitats comportamentals, ambientals i socials als laboratoris”. Existeixen regulacions que limiten l’ús de primats no humans en recerca només si es tracta d’una prioritat (malalties neurodegeneratives, infecció de VIH…) o per si pot generar efectes secundaris greus a humanes. Tot i així, les dades que arriben assenyalen que a la Unió Europea s’utilitzen més de 10.000 primats en experimentació anualment.

Aleshores, què està passant amb la vacuna per la COVID-19? El sector privat està encapçalant la cursa, el que portarà a una patent que es pagarà amb diners públics quan la vacuna es comercialitzi. Més enllà del profit i les mancances de finançament en recerca pública, aquestes empreses han rebut permís per d’inocular SARS-CoV-2 i provar la seva vacuna a grups de macaco rhesus (Macacca mulatta). Des de fa dècades, individus d’aquesta espècie han rebut tractes que la societat europea del 2020 qüestionaríem, com missions espacials abocades a una mort terrible. La mort de primats que tant debat ha generat en altres situacions ara no la trobem entre la comunitat científica ni als mitjans de comunicació, possiblement per la barreja de la necessitat i un privilegi d’espècie inqüestionable.

Davant aquesta situació hi ha molts elements a tenir en compte per adquirir una visió global i crítica. En primera instància, cal recordar que els “models animals” tenen una funció limitada, ja que el percentatge d’informació genètica compartida no és un criteri de similitud fisiològica o immunitària. Per exemple, la minúscula variabilitat genètica entre grups ètnics d’humanes (un 0,6% de mitjana) pot modificar substancialment l’eficàcia i els efectes secundaris d’un fàrmac. També representa una limitació utilitzar individus fora dels seus espais naturals i constantment exposats a factors estressants com el maneig per humanes, la incapacitat d’amagar-se, l’espai limitat o la formació de colònies no naturals. La comunitat ha anat tan lluny en aquest aspecte que s’han validat, per exemple, simulacions de “desesperança” en altres animals a base de descàrregues elèctriques constants per modelitzar el comportament suïcida en humanes.

Complementàriament, cal revisar el punt de tall en el qual justifiquem l’ús d’animals no humans. Amb els primats es planteja un debat degut a les “habilitats socials altament desenvolupades”, una mena d’empatia sorgida de l’antropomorfització d’aquestes espècies: “si són com nosaltres no els hi podem fer mal”. I la resta d’espècies que no considerem similars a nosaltres? Seríem capaces d’imaginar-nos un escenari on recolzem l’experimentació amb humanes amb habilitats socials poc desenvolupades, com pot passar en certs de trastorns greus, malgrat això permetés un avenç científic sense precedents? Des de les corrents antiespecistes es proposa considerar moralment a qualsevol individu per la seva sintiencia, la presència d’una consciencia que viu experiències subjectives com el dolor o el plaer. Si fos així, quedarien fora de l’experimentació de la vacuna de la COVID-19 les tres espècies que més s’estan utilitzant: ratolins, fures i macacos. I en altres tipus de recerca les rates, cobais, porcs, peixos, altres primats…

La realitat actual posa de manifest, però, que els models animals generen grans avenços biomèdics i que les eines que tenim actualment per reemplaçar-los no són suficients. Existeixen aproximacions com els cultius cel·lulars o les simulacions in silico (amb eines computacionals) que aporten coneixement des d’altres punts de vista més enllà dels models animals. Si bé aquestes metodologies són prometedores, necessiten d’una inversió per part de tota la comunitat científica, especialment de les institucions que remarquen la importància de reemplaçar els models animals, per optimitzar-les i convertir-les en nous models de referència en recerca. Per tant, el desenvolupament de la vacuna de la COVID-19 comportarà inevitablement moltes vides no humanes.

L’origen de bona part de les pandèmies es troba de manera directa o indirecta relacionada amb l’explotació dels altres animals. La destrucció d’ecosistemes, l’engabiament i el transport d’animals no humans ha sigut l’origen de moltes malalties infeccioses zoonòtiques (transmissió de no humanes a humanes). En aquest cas, atacar l’arrel del problema necessita d’una visió empàtica i compassiva de la nostra relació amb les altres espècies més enllà del model científic i transversal a la nostra quotidianitat. Cal seguir treballant per repensar el nostre paper en aquest canvi de paradigma i repensar-nos com a individus i consumidores.

Bibliografia

https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/13d4002e-e2c0-4671-acf8-00cbb7584475

https://ec.europa.eu/health/scientific_committees/non-human-primates-testing-3-current-use_en#fragment1

https://www.nih.gov/news-events/news-releases/investigational-covid-19-vaccine-well-tolerated-generates-immune-response-older-adults

https://www.nature.com/articles/s41598-019-43610-y

https://www.medicalnewstoday.com/articles/covid-19-vaccine-successfully-protects-macaques-against-virus#Looking-forward-to-the-results-of-clinical-trials

https://science.sciencemag.org/content/369/6499/77

https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0278584611000686

https://ec.europa.eu/health/scientific_committees/non-human-primates-testing-3-current-use_en#fragment1

https://www.nih.gov/news-events/news-releases/investigational-covid-19-vaccine-well-tolerated-generates-immune-response-older-adults

https://www.nature.com/articles/s41598-019-43610-y

https://www.medicalnewstoday.com/articles/covid-19-vaccine-successfully-protects-macaques-against-virus#Looking-forward-to-the-results-of-clinical-trials

https://science.sciencemag.org/content/369/6499/77

https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0278584611000686